Aporten poques calories i el component més abundant, després de l’aigua, són els hidrats de carboni. Destaca la seva aportació de fibra, que millora el trànsit intestinal. Són molt bona font de vitamina C i àcid cítric. La vitamina C té acció antioxidant i intervé en la formació de col·làgen, ossos, dents, glòbuls vermells i afavoreix l’absorció del ferro dels aliments. L’àcid fòlic intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi del material genètic i la formació d’anticossos del sistema immunològic. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós, per a l’activitat muscular normal i intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula

És de mida mitjana tirant a petita, piriforme i regular. La seva pell és fina, llisa, de color verd clar, groc palla i amb algunes clapes rosades pel costat     assolellat. La seva polpa és de color blanc crema, textura fina i sucosa,donant un sabor de gran qualitat, dolç i lleugerament perfumada. La pera conté un 53% de sals minerals alcalines i un 47% de sals àcides. El seu alt contingut en ferro, és bo per a la formació de glòbuls vermells i és recomanada en casos d'anèmia i problemes cardiovasculars.

De color groc per fora i per dins i molt aromàtic, amb la pell rugosa i difícil de desenganxar del pinyol. Durant tot l’estiu van succeint diferents varietats de préssec groc, amb una polpa més consistent que el préssec d’aigua. Són rics en fibra, així doncs milloren el trànsit intestinal. Dels seus minerals sobresurt el potassi, que es necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal. El ventall de vitamines hidrosolubles que conté és ampli. La quantitat de carotens si que és més alta que la d'altres fruites, el que li confereix part de les seves propietats terapèutiques.

Presenta una forma aixafada, amb pell tirant a verdosa o grisa i de gust una mica menys dolç que el préssec. Tenen la carn blanca i tova.Comparteix pràcticament les mateixes propietats nutritives que totes les altres varietats del préssec.

Té una pell vellutada, un solc característic en la part mitjana i una llavor en forma d'ametlla a l'interior del fruit. El fruit té la carn sucosa, ferma i amb un deliciós sabor dolç. La seva aportació energètica és força baixa, donada la seva elevada quantitat d'aigua i modesta aportació d'hidrats de carboni. Destaca per l'abundància de fibra, que millora el trànsit intestinal, i el seu contingut en provitamina A, d'acció antioxidant. El seu contingut mineral no és menys important, ja que és ric en elements com el potassi. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, a més, intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula. 

Té una polpa de color rosat o vermellós. Aquesta polpa es caracteritza per ser molt sucosa i aquosa. Sabem si una síndria és madura si la taca de la closca que ha estat en contacte amb el terra és de color groc cremós. La síndria es pot dir que és la fruita que més quantitat d'aigua conté (93%), per la qual cosa el seu valor calòric és molt baix. Els nivells de vitamines i sals minerals són poc rellevants, sent el potassi i el magnesi els que més destaquen, si bé en quantitats inferiors comparats amb altres fruites. El color rosat de la seva polpa es deu a la presència del pigment licopè, substància amb capacitat antioxidant. 

Són sucoses i amb un sabor més dolç que les grogues. Contenen les mateixes qualitats nutricionals que les prunes grogues

És la varietat més popular a causa del seu delicat aroma i el seu deliciós sabor dolç. Els grans són petits, rodons, molt llisos, amb la pell blanca, negra o vermella. Té un alt contingut en sucres, principalment glucosa i fructosa, La seva riquesa en sucres, els converteix en una de les fruites més calòriques. El magnesi i el calci són els minerals que estan en quantitats moderades en el raïm blanc.

Els grans de raïm creixen sobre la rapa en grups 6 a 300, que poden ser de color vermell, negre, blau fosc, groc, verd o rosat. Aportació de vitamines A,B i C. Pel que fa als minerals, el potassi és el més abundant i es troba en major quantitat en el raïm negre, controla l’equilibri dels líquids a l’organisme. La presència de vitamina B també hi té a veure, perquè intervé en el metabolisme dels greixos i els hidrats de carboni.

És un fruit recobert per unes punxes quasi bé imperceptibles i que poden provocar moltes molèsties. S’acostuma a menjar amb pinces per retirar tota la pell del fruit per tal d’impedir que ens punxem, una vegada retirada, el fruit ja es pot menjar amb tota tranquil·litat. És un fruit molt dolç. Destaca sobretot pel seu alt contingut en Magnesi i Riboflavina. El magnesi és un regenerador cel·lular, està molt present sobretot en les cèl·lules nervioses i actua com a tonificador de l'organisme i com antisèptic.